Qué bonic és que et regalin una edició facsímil de la "Poesia completa" de Joan Salvat-Papasseit, i l´obris i tornis a adonar-te de lo bó que és. Gràcies, S.M.
Aquí Ovidi Montllor declamant. Meravellós.
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s´ullpren
i té delit de bany:
que s´enmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesqui,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l´onada del mar sempre riu,
Primavera d´hivern-Primavera d´istiu.
I tot és Primavera:
I tota fulla verda eternament.
Res no és mesqui,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l´heu demanada.
I si l´heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornâ a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesqui
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui demà i ahir
s´esfullarà una rosa
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
Qué bonic!
ResponderEliminar